Sento vertigen, fàstic, impotència, ràbia i frustració. Per un moment, se me&8217;n va el cap i desitjo a la Loveth totes les malalties venèries existents perquè, almenys, pugui contagiar els fills de puta capaços d&8217;anar-se&8217;n al llit amb una nena de setze anys per trenta euros a la Casa de Campo i gaudir així d&8217;una subtil forma de venjança. Aquella va ser la meva primera tempesta mental. A partir d&8217;aquella nit, i a mesura que m&8217;endinsava en les màfies de la prostitució, tota la meva personalitat i el meu esperit van ser estomacats una vegada i una altra, fins a pervertir-se i convertir-me en un individu ressentit i furiós. Estúpid de mi, en aquell moment no podia ni imaginar que, menys d&8217;un any després, jo mateix seria capaç de negociar la compra de nenes indígenes de tretze anys per subhastar-ne la virginitat als meus suposats prostíbuls espanyols. Sí, Antonio Salas va tenir la sang freda d&8217;asseure&8217;s i regatejar per aquestes nenes, empassant-se la impotència i la còlera davant del fet que en el segle XXI sigui encara possible comprar i vendre persones per explotar-les sexualment. Però volia demostrar-ho.