En una casa de pisos -d'un carrer, pel que sembla, força mogut- la vida de cada veí és una línia sinuosa que va creuant-se amb les línies vitals dels altres estadants de l'edifici. Cada casa és un món, però, i els personatges s'enfronten a la seva soledat o en fugen buscant l'amor o un pèl de companyia, amb un encert que podríem qualificar de discret. Al llarg de disset relats, Armand Matias Guiu ens planteja els problemes de relació entre persones pròximes, que van des de la desconeixença mútua fins als intensos contactes professionals, amicals o íntims dels habitants d'aquesta curiosa finca. Amb força ironia, que és la filla llesta del desencís, i un humor tirant a negre, però que verdeja tot sovint, l'autor tafaneja pel forat del pany humà i ens explica a cau d'orella unes quantes alegries, bastants conflictes i, fins i tot, algun esbós de tragèdia.