Totes les poesies escollides daquest llibre brollen del plany per la humanitat, de lanhel envers la humanitat. El tema constant és pròpiament, no pas els problemes i sentiments particulars de lhome, sinó, senzillament, lhome com a tal, la humanitat. El moviment expressionista fou el darrer esforç comú, general i conscient de tota una generació cap a una nova creativitat i un nou perfeccionament de lart, la música i la poesia --i també de la humanitat, tal com aquest moviment confiava al principi--. La poesia expressionista fou, en les seves visions i formes, el baròmetre que marcava davançada les sotragades del segle XX i és estimulant de veure com una generació de joves poetes senfronta a la decadència de lhome europeu i del seu art, de veure latreviment daquella generació de 1910 a 1920: latreviment envers lamor de lhome present i futur, i latreviment dun assaig permanent en la vida i la poesia. El crepuscle de la humanitat es considera lantologia clàssica de lexpressionisme, la més representativa, el primer i únic recull daquest cercle. Moltes de les poesies que aplega aquest llibre es consideren avui les millors i les més rellevants de lexpressionisme.