La construcció territorial de Mallorca (Premi Lluís Solé i Sabarís de Geografia de lInstitut dEstudis Catalans, 2002) és un assaig que, estructurat a partir de quatre parts ben diferenciades, traça el perfil evolutiu de lilla de Mallorca sota la pressió dels humans. La primera part, Fronteres que demarquen la natura, ordena les teories i els coneixements que shan anat elaborant sobre el medi natural de Mallorca. Es tracta desbrinar, per una part, com shan anat forjant els principals tòpics de la geografia física de lilla i, per laltra, quin són els elements essencials del medi natural que haurien pogut condicionar levolució territorial de lilla. La segona part, La construcció de lartifici territorial, és una visió íntegra, des dels primers pobladors fins als darrers turistes, de la geografia històrica de lilla. En aquesta part es constata com lacció colonitzadora dels humans ha anat transformant el medi natural illenc alhora que hi ha superposat unes infraestructures territorials que, en certa manera, han autopropulsat el procés transformador. La tercera part, Fronteres que demarquen la natura i els humans, satraca a les darreres mutacions de lorganisme territorial mallorquí, el darrer fotograma de la pel.lícula, a partir de lordenació i la crítica de les teories i plans que shan elaborat. Aquí sanalitza la funció transformadora que ha exercit en el procés més recent tant lagricultura com lorganització urbana i el turisme així com la intervenció de ladministració en forma de plans o polítiques dincentius. Tot plegat el resultat és el mosaic paisatgístic i lorganització urbana de la Mallorca de canvi de mil.lenni. Un resultat que tanmateix no és està