Fer poesia no és tasca fácil. Només poden atrevir-s’hi aquells que troben en els versos la forma mes fidel de la seva expressió. Jordi Foz n’és un. Aquest recull de poesies i contes és una porta oberta a la part més intensa del cervell de l’autor, una part que es pot llegir descarnadamente, sense ornaments. El resultat final es un quadre viu fet d’amor i d’odi, de destí i de fatalitat, de tot allò que hom sent quan sent de debò però que ningùú s’atreveix a escriture. Jordi Foz sí que ho ha. Aprofitem-ho.