LORENZO DE’ MEDICI (LLORENÇ EL MAGNÍFIC) (Florència, 1449 - Careggi, 1492) va ser príncep de Florència, mecenes de les arts, polític, poeta i filòsof renaixentista pertanyent a la influent família florentina dels Medici. Va rebre estudis a Venècia i va ser enviat a Milà en representació del seu pare. Amb només vint anys es fa càrrec de l’estat florentí, que estava en lluita contínua amb el Regne de Nàpols. Gràcies al seu tarannà conciliador i diplomàtic, va aconseguir signar la pau amb els napolitans l’any 1480. Casat amb una de les aristòcrates més importants de l’època, va aconseguir que el seu fill fes la carrera eclesiàstica, tot convertint-se en el futur papa Lleó X. Com a mecenes, va destacar pel suport donat a Sandro Botticelli, Leonardo da Vinci, Giuliano da Maiano i Michelangelo Buonarroti, entre d’altres. Va estendre la seva obra renaixentista arreu d’Europa i va fundar, entre d’altres institucions, la Biblioteca Laurenciana. Com a poeta destaca per ser l’autor d’un bellíssim cançoner petrarquista que ara donem a conèixer, per primera vegada, a tot el públic de parla catalana.