L’Iris té trenta-sis anys i està destrossada per la mort des seus pares. Una tarda freda i grisa en què el món sembla no tenir cap sentit, comença a passejar sense rumb pel barri per allargar el moment de tornar a casa. Just quan és a punt de fer una bogeria, descobreix un petit cafè sobre el qual hi penja un rètol que diu «El millor lloc del món és aquí mateix». Decideix entrar-hi i allà coneix en Luca, amb qui conversarà durant sis tardes seguides en diferents taules on succeeixen coses meravelloses. Entre aromes de xocolata, l’Iris s’enamora lentament d’en Luca fins que el setè dia no apareix pel cafè. Aviat entén que no hi anirà mai més i, desesperada, comença a cercar en Luca sense pausa. En el local abandonat on abans hi havia el cafè trobarà pistes que li desvetllaran un passat enigmàtic, però la revelació més gran, que donarà un gir de cent vuitanta graus a la seva vida i a la seva visió del món, encara haurà d’arribar...