Bon cop d’estic. La lluita per les seleccions esportives catalanes és un recorregut per les raons històriques i jurídiques que han conduït el poble català a reclamar seleccions pròpies i, per tant, autonomia esportiva. L’autora dibuixa els passos que ha seguit l’esport per aconseguir el reconeixement internacional. Una crònica des del naixement del Comitè Olímpic de Catalunya (COC), a principis del segle xx, fins a les relacions amb el fundador de l’olimpisme Pierre de Coubertin; des de l’esport popular o roig de l’Olimpíada Popular de Barcelona (1936) i l’esport sota el model feixista italià del franquisme fins a la renaixença del COC i els Jocs Olímpics de Barcelona. Bon cop d’estic tracta a bastament el darrer episodi a Miami, el 2004, en què el reconeixement internacional de la Federació Catalana de Patinatge (FCP) permetia que les seleccions catalanes d’hoquei patins, hoquei en línia, patinatge artístic i patinatge de velocitat participessin internacionalment de manera oficial. Un itinerari detallat de la intervenció i politització del govern Aznar-Zapatero en el tema esportiu, amb ingerències diplomàtiques i polítiques, les quals van provocar que més tard, a Fresno (Califòrnia), es frenés momentàniament el reconeixement internacional de l’esport català.