Em demanava qui amb dos dits de seny i un poc dintel-ligéncia podía estar dacord amb les ensenyances i amb les liéis del país. Ens havíem daprendre de memoria les liéis que regulaven la convivencia entre tots els espanyols; per qué mhavia daprendre les liéis si no podía exercir de jutge o fiscal o no podía teñir un negoci sense permís del meu marit o del meu pare? On era la felicitat? es una novel-la sobre el sistema educatiu femení ais anys cinquanta, un sistema que, lluny deducar, ofegava la llibertat i transmetia uns valors que només convertien les alumnes en mares i esposes. No havia sentit mai la paraula feminista, pero el seu signiñcat sí que el sabia del tot. Jo no era una revolucionaria, ni sabia qué era la política, ni tan sois sabia qué era una democracia, pero només estudiant historia, lassignatura que ens ensenyava com era el món, jo ja sabia que no era aquest el món que volia. La historia em va ensenyar a pensar diferent; que perillos, devien creure els nostres governants, que era pensar, pero estava tan contenta que la historia mensenyés en realitat com era el món que des del primer dia aquesta va ésser la nieva assignatura preferida.