Estatuària de cendra és la recreació, biogràfica i poètica alhora, d'un mite que ha acompanyat la Humanitat des de sempre: la idea inquietant que el temps és, en realitat, l'enemic pervers que constantment s'ha de vèncer, i que és sobretot gràcies a la serenor i a la placidesa que proporciona la consagració de tota una vida dedicada a l'art que l'ésser humà troba aixopluc i fortalesa. La contemplació de la bellesa pot salvar-nos. La novel&183;la que el lector té entre les seves mans recrea aquesta pulsió apassionant entre la mort i la vida, escrit en multiplicitat de gèneres i de registres literaris. L'autor s'endinsa en el món mític dels emperadors de la Roma dels segles I i II dC, especialment en Vespasià, Nerva, Hadrià i Marc Aureli, tot recreant el seu desig d'erigir-se com a únics éssers immortals enmig d'un món fet a la seva mida per tal de poder escapar de l'oprobi que suposen l'absència, la solitud i la mort. I no esdevenir, tan sols, com els cossos de tots aquells bandejats que van morir en la terrible erupció del Vesuvi de l'any 79 dC a les ciutats d'Herculà i de Pompeia, una ànima malaurada i captiva dins d'un cos, tan erma i fossilitzada com una grisa i obscura estatuària de cendra.