Resolc, cabuda, viure segons la meua tria (avencs de nit s’esfondren bandejats de l’equip), només m’hi enduc objectes, aromes i ferments, mots remugats antics i soques amb arrel. Mentre ma gent somia, al corredor sense amo, teranyina de seda que a les fosques desfaig, dringuen les animetes la dansa dels meus avis, arracades de núvia, faristols anhelants.