La consideració que se sol donar al cas valencià en les visions generals de la transició democràtica és minsa, malgrat les singularitats de la política valenciana en aquest període i la influència que tingué en lestructuració final de lEstat de les Autonomies. La història de la transició al País Valencià és, encara, una feina pendent. Aquest llibre tanmateix fa una aportació cabdal a la reconstrucció històrica dun procés que suscità moltes expectatives i es tancà amb moltes decepcions. El factor nacional hi fou un dels aspectes més rellevants. La dreta tractà dimposar un sano regionalisme i promogué un nativisme xenòfob que produí nombrosos episodis de violència. Lesquerra, no sense contradiccions, impulsà elements favorables a una reconstrucció nacional del País, és a dir, lautogovern i la normalització de la llengua i la cultura pròpies. En aquestes pàgines -que contenen no poques revelacions que faran pensar- sexplica com i per què aquests objectius no foren assolits més que en termes molt relatius i aigualits. El rerefons històric de la qüestió nacional, lactitud de les diferents forces polítiques, els elements de reconducció del procés, el conflicte identitari, la violència política i mediàtica, lenvitricollat procés de negociació de lEstatut dAutonomia, entre altres qüestions, hi són objecte danàlisi, de la mà dun estudiós de la història que en fou, alhora, protagonista destacat.