Vaig anar a parar a Budapest gràcies a un aterratge imprevist, quan volava dIstanbul a Frankfurt, amb connexió cap a Rio. La companyia ens va oferir pernoctar en un hotel de laeroport, i al matí ens van informar que el problema tècnic, responsable daquella escala, en realitat era una denúncia anònima de bomba a bord. Mentrestant, en mirar per sobre el telenotícies de mitjanit, mhavia intrigat reconèixer lavió de la companyia alemanya parat a la pista de laeroport local. Vaig apujar el volum, però la locució era en hongarès, lúnica llengua del món que, segons les males llengües, respecta el diable. Vaig apagar la tele, a Rio eren les set de la tarda, bona hora per trucar a casa; va sortir el contestador, no vaig deixar cap missatge, no hauria tingut sentit dir: hola, estimada, sóc jo, estic a Budapest, hi ha hagut un problema amb lavió, un petó.