Història de l’any i mig de la vida d’un adolescent en diversos camps de concentració nazis (experiència que l’autor va viure en pròpia carn), Sense destí , escrit el 1975, no és tanmateix cap text autobiogràfic. Amb l’objectivitat freda de l’entomòleg i des d’una distància irònica, Kertész ens mostra amb la seva història la realitat punyent dels camps d’extermini en els seus efectes més eficaçment perversos: els que confonen justícia i humiliació arbitrària i la quotidianitat més inhumana amb una forma aberrant de felicitat. Testimoni desapassionat, Sense destí és, sobretot, gran literatura, i una de les millors novel·les del segle xx, capaç de deixar una empremta profunda i constant en el lector.