Fa temps, el món era nou i brillant i Dorothy Parker era una de les persones més noves i brillants que hi habitaven. Era una dona màgica, encantadora, mai ningú va poder considerar-la desapassionadament, mai ningú va poder definir-la amb exactitud. Durant una certa època va ser rica, famosa i poderosa, la citaven els articulistes dels diaris i pràcticament li van ser atribuïts tots els comentaris brillants de la seva època. Els seus llibres de poemes es van convertir tot seguit en èxits de vendes. Els subscriptors de The New Yorker llegien abans que res els textos que ella hi publicava. Una generació d’universitaris la va adorar, perquè va reflectir, expressar i ajudar a establir un estil nou tant en la vida com en l’art dels Estats Units de la fi dels anys vint i principis dels trenta. John KeatsL’art brillant i suprem de Dorothy Parker és més implacable que la mort o els impostos. L’amargor, l’humor, l’enginy, l’enyor de l’amor i la bellesa, i una intuïció de la futilitat, es podria dir que són els elements de la fórmula parkeriana; aquests i el talent diví per trobar la paraula exacta i rebutjar les altres. El resultat és d’una senzillesa que deixa bocabadat. The New York-Herald Tribune.