Joseph Joubert va ser més un pensador que no pas un filòsof. El seu pensament, eminentment aforístic, concentrat, és el resultat d’una obsessió íntima, abocada en papers privats, cartes i dietaris, que van ser publicats pòstumament. Com Michel de Montaigne , Joubert no té tirada al discurs continu, més aviat es declara obsedit per l’ambició de concentrar tot un llibre en una pàgina, tota una pàgina en una frase i la frase en un sol mot. Aquest volum, la primera traducció de Joubert al català, parteix de l’edició exemplar que Rémy Tessonneau ha fet dels carnets de l’autor i que comprèn els grans temes del seu pensament moral: el caràcter, l’educació, l’art, la relació entre el cos i l’ànima, el llenguatge, la filosofia, la poesia o la política