Tal com havien fet James Joyce i Nikos Kazantzakis , Agustí Bartra va partir de l’Odissea per expressar el neguit de l’exiliat tot recreant i renovant l’obra d’Homer . Bartra va fer una tria d’episodis, va posar èmfasi en determinats passatges i personatges, i fins en creà de nous per reconduir-hi el dolor i desencaixament de la seva experiència. Segons el curador d’aquesta edició, Sam Abrams , es tracta d’«un dels documents literaris més extraordinaris que existeix a la literatura europea i internacional sobre la condició de l’exiliat i la seva rebel·lió vital contra la desaparició exigida pel seu entorn». Editat per primera vegada el 1953, Odisseu és una de les grans obres catalanes de l’exili.