A lilla de Pregonda, espai imaginari que recorda Menorca, un magistrat progressista, fill i nét de notaris monàrquics i catòlics, passa revista a les dues revolucions que han travessat la vida pròpia i la de la seva família. La novel·la, en forma de carta a la seva filla Sílvia , recorda lany que el protagonista va viure estudiant a Toulouse, el curs 1967-68, on havia anat a parar amb lexcusa daprendre francès, però amb la voluntat oculta dentrar en contacte amb exiliats republicans de la seva illa natal i poder refer el gran daltabaix que shi va produir lestiu del 1936. La recerca dexiliats, la potència dels records familiars, els estudis sobre Sartre i lexistencialisme, els dies de maig viscuts a París i el despertar a la sexualitat del jove protagonista es barregen amb les impressions del narrador quan, ja madur, valora el fracàs de les dues aventures revolucionàries. Ni els defensors de la Segona República van estar a laltura de les circumstàncies, ni França va saber encarrilar un moviment que acabaria reforçant el general De Gaulle.