A Les catedrals del cotó (1876-1905) Francesc Cabana adopta la mateixa estratègia que li ha donat èxit en títols anteriors com Els anys de l’estraperlo o El cabaler de Cerdanya . És a dir, el relat d’episodis històrics, dels quals l’autor té una documentació exhaustiva i precisa. Cabana, però, organitza una estratègia narrativa a partir d’uns personatges ficticis creats amb molta vivesa. En el present volum l’autor reporta els anys de la puixança del tèxtil cotoner, l’episodi de la bomba al Liceu, el desenllaç de la guerra de Cuba, el trasbals de la fil·loxera, la planificació de l’Exposició Universal, etc. En definitiva, la crònica d’una gran transformació social que ha conformat la Catalunya d’avui. Tot el que hi explica és rigorosament històric. La novetat rau en la innegable habilitat per a presentar-ho en forma de novel·la.