L’escriptor Antoni Dalmau ofereix una atractiva monografia de referència sobre la Setmana Tràgica, la coneguda revolta antimilitarista i anticlerical que va esclatar a Barcelona el juliol del 1909. Amb motiu de l’incident que va desencadenar la guerra del Marroc, el ministre de la guerra del govern de Maura va ordenar la mobilització de 40.000 reservistes, la majoria dels quals catalans. La ciutat de Barcelona va sentir aquesta ordre com una provocació, cosa que es va traduir en manifestacions i incidents quan va començar l’embarcament de tropes l’11 de juliol. Els aldarulls van créixer fins al punt que les forces obreres van convocar la vaga general contra la guerra, acceptada de forma unànime amb l’única resistència dels tramviaires, fet que va provocar les primeres topades greus amb la força pública. Un cop declarat l’estat de guerra a la ciutat, la protesta es va desbordar i va prendre un caràcter d’insurrecció que va desembocar en l’incendi d’esglésies i convents, amb la destrucció de 80 edificis religiosos, la meitat dels existents a la ciutat; la mort de tres sacerdots, i el desenterrament de cadàvers de religioses passejats per la ciutat. L’arribada de noves forces militars va aconseguir dominar plenament la revolta el 2 d’agost, amb 3 morts entre les forces de l’ordre, i de 75 a 100 morts entre la població civil. Les jurisdiccions civil i militar van processar gairebé dues mil persones i van executar cinc penes de mort.