Som uns quatre-cents, però sempre som els mateixos, descriu gràficament lactual cap duna de les bones famílies de Barcelona. Tant se val que defensin idees desquerra o de dreta, que aixequin la bandera del catalanisme o que forcin lús del castellà en la intimitat, que es vinculin a lempresa, les finances, la cultura, lEsglésia, la universitat o lesport. En els principals òrgans de decisió de la societat catalana, públics o privats, solen aparèixer els mateixos cognoms. Les rivalitats no deixen de ser sovint aparents i sempre es troba la manera de llimar asprors i evitar enfrontaments. El cèlebre oasi català ?envejat per uns, reprovat per altres- no és sinó el reflex duna sòlida connivència daquestes elits familiars que han marcat i marquen el pas de la nostra història recent. Cullell i Farràs, autors de lexitós El 23-F a Catalunya, shan ofert de guies per explorar els racons i els lligams inèdits de les veritables nissagues de poder de Catalunya