Miquel Àngel Estradé A Catalunya ja existeix una majoria sobiranista. Aquesta majoria està integrada per un conjunt de ciutadans de perfils molt diversos però convençuda que el nostre país ha de ser Estat amb totes les conseqüències. Si bé, doncs, aquesta majoria encara no reclama un estat propi i exclusiu per a Catalunya, vol que sigui plenament un Estat i pugui decidir lliurement sobre un seguit d’interessos vitals. Que pugui decidir sobre allò que afecta la projecció de la seva cultura i de la seva llengua, la modernització de la seva economia o la consolidació del seu estat del benestar. Són persones partidàries, per tant, d’una Catalunya sobirana en un seguit d’àmbits clau per al seu futur. Aquesta majoria està contrastada políticament, sociològicament i ideològicament. Malgrat això l’existència d’aquesta majoria és una de les grans veritats ocultes de Catalunya. Ocultant-la i ocultant-nos-la podem seguir invocant un autonomisme estèril ja agonitzant, un federalisme retòric o un dret a decidir ambigu i sense terminis. Quan aquesta majoria sobiranista emergeixi i s’articuli definitivament, desembocarà en un pols democràtic amb l’Estat i els partits espanyols que pot convertir Catalunya plenament en estat, d’acord amb un esquema federal de base plurinacional. Si Espanya, però, s’hi nega allò més probable és que tot plegat derivi, tard o d’hora, en la creació d’un Estat català independent dins d’Europa mitjançant l’oportuna secessió.