Són solitaris. Miren de passar desapercebuts. Observen, dubten i quan creuen que van pel camí errat tornen a començar. Mai no tenen pressa, però són tossuts i no desisteixen. No en són pocs, constitueixen un exèrcit, un immens exèrcit de descontents que recorren, com ànimes en pena, les llibreries de tot el món. No, no són clients, no cerquen cap llibre en concret, aquella darrera novetat, el llibre de moda o la raresa que un intel·lectual ha criticat a la ràdio. No tenen fal·lera per trobar el volum que farà joc amb la prestatgeria o l’exemplar amb la mida exacta que taparà un forat per oferir una falsa imatge d’erudició. Entren sense la intenció d’entrar-hi, ressegueixen els corredors sense l’ànsia de comprar i a vegades, potser massa sovint, marxen amb les mans buides. Però hi tornen, l’endemà o la setmana vinent, i l’altra, fins que, convençuts que no el trobaran, se’n van a una nova llibreria i tornen a començar. I cada cop són més, centenars de milers d’anònims ciutadans orfes del llibre que doni sentit a la seva vida. Si t’hi fixes bé, el proper cop que entris a una llibreria et serà fàcil reconèixer-los. Llevat que tu, també, siguis un d’ells...