Avions, ultralleugers, hidroavions, torres de control aeri, vols de destinació incerta i daltres dinsospitada, són el motiu recurrent que lliga les narracions de Terminal B . Aquest fil comú no és cap ornament ni cap caprici: com els usuaris dun aeroport, els personatges daquestes històries es troben sovint en alguna mena de no-lloc, per bé que sigui de caire emocional; com els passatgers dun avió, es troben en trànsit, suspesos dins un medi que els és impropi, entre un moment i un altre del seu itinerari vital. Els motius aeronàutics es converteixen, en mans de Miquel Bezares , en una rica i excel·lent metàfora de les grans turbulències que assetgen i fan sotsobrar lànima humana: lamor i el desamor, el desig i lavorriment, la por i la voluntat, la memòria i el sentiment de pèrdua, el goig i el dolor. Amb una escriptura extraordinàriament delicada, matisada i suggerent, obra dun autèntic enamorat del llenguatge i les seves potencialitats, Miquel Bezares confirma amb Terminal B que és un dels autors més interessants de la narrativa curta actual escrita en llengua