En aquests temps que corren, en què tot és tan vertiginós, en què el bombardeig constant dinformació sescola al cervell només per uns segons i la soledat, lestrès i la depressió són alguns dels principals handicaps de la societat occidental, sagraeix trobar un temps per a la reflexió, per a les aparents futilitats de la vida quotidiana, la família, els amics, els moments desaprofitats mirant com es consumeix un bon havà, la nostàlgia de la infantesa o fins i tot les molèsties que ens ocasiona el fet de ser mortals. Es tracta, doncs, daprendre a mirar, a davallar fins a les coses petites, com una lliçó necessària per viure més feli-ços i lliures cada dia, perquè celebrar els sentits és guanyar la partida al temps. Aquesta és la celebració que podem trobar en la prosa de Txema Martínez, que defuig la línia més convencional dels articles dopinió. [...] i els impregna duna gran sensibilitat, que precisament és el que li fa establir una relació empàtica amb el lector, que se nendú un estat dà-nim, un reconeixement en laltre de les seves pròpies misèries i pors, dels desencisos i les petites alegries, de la recerca de la felicitat...