Si el seu darrer poemari era qualificat per Carme Riera com un llibre en què cap paraula no sobra ni cap no falta, ara, en el present volum, Cèlia Sànchez-Mústich expandeix la contenció i assoleix encara una nova i rica multiplicitat dimatges i registres. Un llibre que aborda, amb intensitat i delicadesa, un complex entramat democions que basculen entre la desolació o la incertesa i la vitalitat o lesperança En els seus poemes, Cèlia vol capturar lenigma en el present quotidià, i satura a escoltar i observar el que lenvolta. Res no li és aliè. Està situada en un lloc privilegiat: la taula del mig. Al centre de la vida. [...]. Però la taula del mig no és tan sols un moment del seu temps, també és la cruïlla entre el món i la seva pròpia intimitat, també és el punt arriscat dequilibri on tan sols shi arriba percaçant lextrem. (de la introducció dEsther Zarraluki)