Trenta anys després dobtenir lautogovern, les reivindicacions centrals de la societat catalana encara són eixugar el dèficit dinversió en infraestructures i reduir el de la balança fiscal; així no és estrany que aquella es pregunti per lefectivitat de lautonomia i què fan, realment, els polítics catalans. A hores dara molts ciutadans veuen la relació amb Espanya asimètrica, en perjudici de Catalunya, sense que sobservi cap voluntat dequilibrar-la.¬¬Als catalans ens falta ofici en la labor de governar, i per aquest motiu cometem més errors dels habituals en societats més experimentades. Per exemple, ens costa molt assumir que governar és donar prioritat a les institucions públiques, la Generalitat en el nostre cas, fins i tot pel davant del partit polític del governant, quan convé. El catalanisme hauria dassumir que lestat espanyol sinclou en els instruments de govern de la nació catalana, i actuar en conseqüència: concentrar-se en formar part dEspanya sense renunciar a la nostra llibertat, cosa que, per difícil que sembli, és possible si la societat catalana i els polítics que la representen actuen amb la determinació suficient.