La literatura catalana se’ns mor d’un mal lleig. El càncer que malmet les entranyes de la gran dama és radiografiat, gairebé sense voler-ho l’autor, a les pàgines d’aquest llibre, que només pretenia ser la crònica trepidant de 30 anys d’aventura literària, fruit de la qual és el seu gran cicle poètic Euràsia. A final del 2000, als quaranta-un anys, Ramon Dachs va proposar-se explicar sintèticament el seu procés d’aprenentatge, creació i edició des del primer poema, escrit als catorze. L’àgil text resultant, amb vocació de testimoni i sense pretensions d’estil, restà inèdit. Una extensa entrevista, a cura de José Antonio Martínez Muñoz, publicada recentment a la revista Movimiento actual (Monterrey, N.L.) arran de l’edició a Mèxic D.F. d’Eurasia, palimpsesto lírico mayor, 1978-2001 (Ediciones Sin Nombre), posa al dia l’aventura de Ramon Dachs amb un sorprenent contrapunt transatlàntic.