Ni tots els pobres són bones persones, ni tots els cooperants ànimes caritatives. El protagonista d’aquest llibre explica com es pot arribar a un camp de refugiats per pura casualitat i, un cop allà, es fa la pregunta de Chatwin: què dimoni hi faig jo aquí? Aquest és un llibre per als que tenen idealitzades les ONGs i la bona fe dels cooperants internacionals. Sense desmerèixer la tasca que duen a terme milers de voluntaris responsables, Cafè Balcànic explica l’altra cara de la història: el dia a dia dels turistes de franc que ara caven un pou (quan ho fan), ara imparteixen classes a una escola de refugiats sense saber una paraula de l’idioma. Francesc Miralles descriu amb humor i sinceritat inaudita quinze anys (1989-2002) de disbarats, malentesos i aventures sorprenents a Croàcia i Eslovènia, a cavall entre la Iugoslàvia terminal, les guerres balcàniques i la integració a la Unió Europea. Els sis periples balcànics d’aquest recull no tenen vocació de manual d’història, i encara menys de guia de viatges. Són fruit d’una mirada personal -pero transferible- al cantó més humà, i per tant imperfecte, del rodamón i les seves contradiccions.