Als contes que formen aquesta col·lecció hi trobem referència d´una banda a l´art de Rafael, de Fra Angelico, de Giorgione, a la poesia de Lorenzo de Mèdici, a la figura incommensurable de Miquel Àngel, a la vida plena de llums i ombres del Renaixement florentí i venecià, i, de l´altra, als joglars ambulants russos, a la rústega vida de les estepes ucraïneses i a la tirania dels tsars. Però totes les hitòries tenen en comú la presència més o menys evident de Déu. Déu, ens ve a dir Rikle, no és enlloc i és a tot arreu, perquè és una creació dels homes...