Potser sigui aquest llibre un autèntic cas dartefacte literari on lassaig, la filosofia, la poesia, la fotografia i la narrativa curta formen un volum coherent com ho són les petjades fermes que senfonsen en la neu. Aquestes empremtes dibuixen un camí que menarà al lector a llocs ignots, a establir un diàleg intern amb si mateix i el llibre. Que no ens confongui la joventut del seu autor; el risc, la qualitat i un ús exquisit del llenguatge es trobaran en cadascuna de les pàgines del llibre. No es pot dir mai, però potser tenim a les mans la primera obra dun gran autor. No ho sabrem si no ens endinsem en la seva lectura. De moment, emperò, no estarà de més donar-li una oportunitat a aquesta nova veu que beu de moltes veus; Kafka, Auster, Monterroso, Sòria, Melville, Hawthorne, Camus... Així que passin i frueixin daquests relats i daquestes fotografies -oftalmocontes-, de lectura i visió a voltes plaent, a voltes claustrofòbica, intrigant, punyent i duna potència sorprenent.