Aquest nou recull de treballs diversos que ara presento ordena, en una seqüència intencional, apreciacions de doble abast, unificades pel que podria ser una consigna -trencar les formes­ extensiva al conjunt de les estètiques radicals suscitades per les avantguardes al tombant del passat segle xx. Duna banda, sapleguen papers duna certa densitat teòrica que van acompanyar o presentar exposicions dartistes moderns o contemporanis. De laltra, breus notes informatives publicades a la premsa. Al meu parer, dos mètodes, doncs, dargumentació artística degudament diferenciats.