Nausica és una obra de teatre en vers, que Joan Maragall va escriure en els darrers anys de la seva vida i que es va estrenar cinc mesos després de la seva mort. La història que el drama recrea és un episodi cabdal de l’Odissea homèrica: Ulisses, nàufrag solitari, és dut per les onades a la costa de Feàcia, on el troben la princesa Nausica i les seves amigues, que juguen a pilota a la platja. Els avatars de l’estada d’Ulisses al palau del rei —el record de la guerra de Troia, el desvelament emotiu de la identitat de l’heroi, l’ajuda que rep de la cort dels feacis per poder acomplir finalment el retorn a Ítaca—, Maragall els exposa des de l’òptica de la fonda i subtil relació emotiva que s’estableix entre ell i la jove princesa. Llegida avui, la primera, i única, incursió de Maragall en el terreny de la dramatúrgia és indiscutiblement una de les obres majors i més ambicioses del poeta que va inaugurar la modernitat literària a Catalunya.