L’Edward i la Florence s’acaben de casar. De fet, s’han casat aquest matí mateix i ara tot just estan sopant a l’hotel on passaran la seva nit de noces, allà, als peus de la platja de Chesil. Som a principis dels anys seixanta i per ells tot és desconegut, tots dos són verges i la nit, com la resta de vida que han promès passar plegats, s’obre davant d’ells plena de misteris, expectatives, pors, inseguretats… Amb l’estil angoixant i detallat a què McEwan ens té avesats, A la platja de Chesil assoleix una tensió dramàtica esplèndida. Construïda a partitr de la contraposició dels pensaments del nuvi i la núvia, dos personatges que s’enfronten a una nova vida, l’obra manté el pols des de la primera línia i fins al final, i deixa el lector amb la sensació que McEwan té un domini extraordinari de l’art d’explicar la vida a partir dels gestos mai fets i les paraules no dites. “A la platja de Chesil tracta temes d’interès universal –innocència, desil•lusió, desig i repressió, oportunitats perdudes o rebutjades- i crea un petit però complet univers al seu voltant. La prosa de McEwan és més magistral que mai, aconsegueix el delicat i sorprenent equilibri entre la indiferència i la simpatia, i amb el seu to sec és capaç de despertar una profunda compassió”, The Washington Post