Amb una prosa esplèndida, Josep Maria de Sagarra evoca el día, ell era un nen de vuit anys, que va voler anar a lenterrament de Verdaguer. I el descobriment, de petit, dels versos de mossèn Cinto, lúnic poeta català llegit de debò en aquella època. Però alhora malentès i fins i tot menystingut en els cercles intel·lectuals durant els últims anys de la seva vida, i també després de la seva mort. Un Sagarra adult i lúcid superà aquella onada de desafecte dels iconoclastes i dels qui van convertir el cas Verdaguer en un vulgaríssim motiu de demagògia i de reacció.