Adrenalina Tòxica constitueix una incursió de Bernat Joan en la literatura que, des de fa temps, sacostuma a etiquetar com a literatura juvenil. En una societat marcada per la velocitat, per la necessitat dèxit, per la urgència de sentir-se segurs, els joves es troben cada vegada més necessitats de suports i recursos emocionals. Moltes vegades aquestes mancances se supleixen de maneres perilloses, que fan viure a la vora del vertigen, perillosament. El perill resulta atractiu, i la manca de consciència que aquest té fa que ens meni cap a una romàntica incursió per lautoinculpació i autodestrucció, o encara més perillosament, cap al bandejament dels més elementals conceptes morals. Adrenalina Tòxica no pretén, de cap de les maneres, alliçonar ni traçar camins que lautor tampoc no té gaire clars. Vol ser alhora una novel·la que afaiçoni el gust per la litaratura i que pugui constituir un punt de partida per a implementar el diàleg i la indagació, únics camins cap al lliure albir.