El 1978 l’Institut National de l’Audiovisuel francès va confiar a Georges Perec i a Robert Bober , a partir d’una idea d’aquest, la realització d’un film sobre Ellis Island . Tots dos van anar a Nova York, primer a fer les localitzacions, i després hi van tornar, el 1979, a rodar el que havia d’esdevenir Récits d’Ellis Island, Histoires d’errance et d’espoir [Narracions d’Ellis Island. Històries d’errància i d’esperança] una pel·lícula en dues parts (L’Ile des larmes [L’illa de les llàgrimes] i Mémoires [Memòries]). El llibre reprodueix el que Perec va escriure per al documental, un text breu i intens, amb el tema de fons de l’exili i la dispersió, que expressa la seva concepció de la literatura com un acte de memòria.