De la felicitat gastada és un poemari que reflec­teix, en diversos metres i estils, la bellesa, l’amor, la decrepitud del món, la longitud del dolor i les arrugues del temps i de l’ànima. «Aquests poemes, per al lector, són realment un refugi hospitalari enmig de la devastació d’aquest món literari en què vivim cada dia més. I ho són perquè aquests poemes són poemes i perquè són originals però no obliden la tradició, i perquè estan atents als recursos de la gra­màtica i de la mètrica i de la rima. I perquè, de tant en tant, tenen una imatge que ens commou, una llambregada que ens emociona. Per tot això, aquests poemes ens fan companyia, que és una de les millors coses a què pot aspirar un poema». (del pròleg de Narcís Comadira)