El terme mateix de ‘bambolines’ evoca vestuari, llums, teatre, és a dir, actors, actrius i espectadors d’un suposat espectacle. Amb aquest pressupòsit s’inicia el recull i el segueix l’estructura en tres parts. Al principi, aquesta «actriu d’una obra improvisada» ens guia pels carrers i les places que conformen l’entramat urbà del seu món passat i present, tan proper l’un de l’altre però també tan allunyats tots dos en la mirada de l’autora, mentre que, a la segona part, enfila una introspecció sobre el present, ja prou deslligada dels records, on ateny moments especialment feliços. En la darrera part se serveix d’una funció teatral per a situar-se primer a l’escenari — posant-se «en aquest cos d’adolescent» — i, en acabat, tota sola «en aquesta butaca del públic», prenent distància de les coses, de l’espectacle. L’obra és una estimulant meditació filosòfica sobre la vida humana, vista des de la seva efímera caducitat marcada per l’irreversible pas del temps. Premi Amadeu Oller 2003, instituït per la Parròquia de Sant Medir a la memòria de mossèn Amadeu Oller.