Un home que pateix un infart, un home que dejuna, un home que en vol matar un altre, un home que parla amb els vells, un home que col&183;lecciona papers i un home que se&8217;ls mira: són els sis protagonistes d&8217;uns relats que ens parlen de vellesa, pietat, amistat, literatura i mort des de la distància d&8217;una veu irònica i descreguda. Unes narracions que demanen la implicació del lector i que acaben encaixant en l&8217;últim relat. Sis homes, que posa el lector en la tesitura de qui llegeix un poema més que no pas un conte, participa del to Fonalleras, amb una prosa precisa i depurada. La narrativa de Josep Maria Fonalleras es fonamenta en els silencis eloqüents que provenen de les tenses històries amagades que bateguen rere la façana visible, una estratègia de camuflatge que és ja detectable en el punt de partida dels títols. Ponç Puigdevall, Caràcters Sovint no sé gaire com explicar quin riu corre per sota (o al costat, o a la vora) del fil mínim de relat, a on em vol dur l&8217;autor de la mà, però amb ell em deixo endur. Rellegir-lo em provoca avui la mateixa alegria pel retrobament d&8217;un vell amic literari que tinc en revisitar els contes de Cortázar, Martínez Ferrando, Monterroso o Rodoreda. Per a mi, Fonalleras és, sobretot, un estil, una manera: jo continuo veient-lo com un dels millors estilistes de la nostra prosa Jaume Subirana, Caràcters