Després de l’èxit aclaparador de Gomorra, Roberto Saviano presenta un recull de cròniques periodístiques que ha anat redactant en el seu aïllament del món. Publicades a diverses revistes i diaris de primera línia d’Itàlia, i escrites amb la seva particular manera que fa que la realitat la llegim com una ficció trepidant, aquestes cròniques són una continuació de la denúncia a què l’autor ha sotmès a la Camorra des de bastant abans de la publicació de Gomorra. Encara amenaçat, l’autor reflexiona, en un pròleg commovedor i colpidor, sobre els valors de la justícia, la valentia i la lluita, sobre allò que ens fa humans i ens separa de les bèsties. A l’alçada de Gomorra, igualment colpidor i ple d’anècdotes esgarrifoses, La bellesa i l’infern és una declaració d’amor a una regió, la seva, i una denúncia sense pèls a la llengua de tot allò que l’ha convertit, sovint, en un infern.