Ets dels que creuen que una paraula val més que mil imatges? Per fer bona lletra no et cal anar a poc a poc? Quan et demanen la paraula, en tens tantes que no saps quina triar? Trobes sempre la paraula clau? En lloc de paga i senyal, t’estimes més deixar les compres emparaulades? T’ofens perquè et pregunten si ets persona de paraula... i no especifiquen quina? A les reunions sempre prens la paraula? Dónes la importància que es mereix a la paraula d’honor? Abans d’adreçar la paraula, la rebregues, la matxuques, la colltorces i l’agafes pel ganyot? No suportes que et deixin amb la paraula a la boca? Quan et cruspeixes una sopa de lletres no et saps estar de formar paraules amb la cullera? Et costaria molt retirar la paraula a algú? Vols dir sempre l’última paraula, i la penúltima, i la d’abans i tot?