L’Andreu n’acaba de fer trenta, i això no li suposaria cap problema si tots els que l’envolten no li recordessin tothora que, amb aquesta edat, hauria de començar a plantejar-se les coses seriosament. Jordi Silva analitza amb el somriure als llavis les angoixes de tota una generació criada als anys 80 que descobreix, quan fa els trenta, el regust amarg de la ressaca existencial. Una combinació de Woody Allen i Kràmpack: dubtes existencials amb filtre autocrític i costumisme modern amb desvergonyiment català. Juan Carlos Olivares, Avui Defenso obres com aquesta, en què lobjectiu de divertir el personal sassenta en un bon text, intel·ligent i sense fissures. Gonzalo Pérez de Olaguer, El Periódico