“Cantolla, simplement, és un home amb fe. Cantolla no dubta. Cantolla no pensa que les coses saconsegueixin gràcies a la sort. Cantolla no tem. Cantolla somia i es lleva un matí i va a parlar amb el President de la República. Convençut. Cantolla li proposa això: construir un segon pis a la ciutat. Un segon pis de globus aerostàtics que es lligaran al món amb àncores gegants. Com si el món fos un lloc quiet, pensa el president. I només pensa això. Després escoltarà el somni de Cantolla: àncores gegants que penjaran del cel com si els globus fossin vaixells i el mar un lloc estàtic. Àncores amb argolles que es clavaran als parcs i als jardins de la ciutat. Una ciutat que flotarà al damunt de la ciutat quieta. Això li proposa Cantolla al president: fer una ciutat que no pesi. Una ciutat als núvols. Una ciutat falsa.” Lolita Bosch va néixer a Barcelona el 1970 i ha viscut a Albons (Baix Empordà), als Estats Units, a lÍndia i, durant deu anys, a Ciutat de Mèxic. És llicenciada en filosofia per la Universitat de Barcelona i té un postgrau en lletres de la Universidad Nacional Autónoma de México. Escriu en català i en castellà, i la seva obra ha estat traduïda al polonès i a lalemany. En català ha publicat les novel·les Això que veus és un rostre (2005, Premi Òmnium Cultural dExperimentació Literària), Elisa Kiseljak (2005) i Qui vam ser (Empúries, 2006, Premi Talent FNAC). El 2006, a més, també va rebre el Premi Crítica Serra dOr de literatura juvenil per la novel·la M.