Després de l’excepcional èxit de L’última trobada, La dona justa i L’estranya, per esmentar alguns títols, ens arriba una nova novel•la de Sándor Márai. Escrita durant els anys trenta, Els rebels narra les vicissituds d’un grup d’adolescents durant la primavera del 1918 en una petita ciutat allunyada del front, però on la vida, aparentment plàcida, està contaminada pels ecos de la guerra. Abandonats a la seva sort mentre els pares combaten ben lluny, els joves són presa dels dimonis de la seva «revolta contra allò útil i pràctic» i declaren la guerra al món dels adults. Amb el rerefons d’una societat sotraguejada i sense punts de referència, els membres de la banda d’Abel, en rebel•lió contra tothom i disposats a tot, són una bomba de rellotgeria a punt d’explotar. Mestre de les emocions, Márai condueix el lector per una trasbalsadora barreja d’errors i furors, complicitats i traïcions, atraccions inconfessables i repulses ambigües, travessada per un erotisme que, com més implícit, més encès es mostra. En la més esplèndida tradició de la novel•la iniciàtica, Els rebels és una de les grans obres d’un dels escriptors més excepcionals i singulars del segle XX.