Una peça literària dun elevat interès fins i tot per a aquells més reticents El Temps Sense exterioritzar mostres massa clares de neguit, el protagonista de Betum perd progressivament la noció de la seva edat, del seu estat civil, del seu domicili, fins i tot del seu sexe, i no sembla que sescarrassi prou a distingir entre el somni i la vigília. Text de contraportada El contacte duna punta de sabata amb una tofa de cabells estesa a terra, al passadís, a tocar de la sala, pot ser un fet incontrovertible. També ho poden ser un cistell o una senalla plens de verdura, i el rastre dun caragol. Però que siguin incontestables no vol dir que siguin fets unívocs, ni tan sols idèntics a ells mateixos. Cada detall conté sempre una munió de possibilitats latents, i aquesta novel·la les expressa. Sense exterioritzar mostres massa clares de neguit, el protagonista de Betum perd progressivament la noció de la seva edat, del seu estat civil, del seu domicili, fins i tot del seu sexe, i no sembla que sescarrassi prou a distingir entre el somni i la vigília. Potser no és capaç de fer-ho, o shi resisteix. Però de mica en mica ens deixa intuir una història sòrdida que tant pot ser un malson dinfantesa com una recança recent. O totes dues coses. Al costat daquest personatge —a la seva falda, si hi accedim, o amb ell al damunt, si no vigilem— assistirem a estranyes persecucions dintre dun pis de ciutat que no és del tot segur que sigui el seu. I lacompanyarem al llarg del camí que va del poble al riu, més enllà del convent enrunat. O pel sender que, des del mas, porta a un gorg daigües negres.