No sé corn em dic, ni on visc, ni don sóc. No sé si sóc home o dona; ni si sóc hetero, homo o bi. No sé ni si sí ni si no, ni si carn ni si peix, ni si vull o no vull, ni si dec o no dec, ni si faig 0 no faig. I si vull, dec, faig -o no- no sé per què vull, dec, faig -o no-. Si penso, no sé si existeixo; i si existeixo, no sé pas què en penso. No sé si ser o no ser ni si aquesta és la qüestió; 1 si aquesta és la qüestió, no sé. No sé ni si només sé que no sé res. Res de res. Vaig descobrir el Xavier Bertran (o Xavier de Bertran, com veig que firma els seus articles) una nit, en un programa de TV3. [...] En aquella intervenció extraordinària hi havia molt del Cortàzar de La autopista del sur i de tants narradors i comediants que fan passar per possible allò fictici. Bertran interpretava la seva faula amb convicció, amb totes les peces degudament encaixades, de manera que es produïa la famosa suspensió de la incredulitat de la qual parlava Coleridge, una cosa molt poc habitual en un còmic televisiu català. Em vaig quedar de pedra. Mai no havia vist res digual a TV3, i poquíssimes vegades a les cadenes espanyoles. [...] Ara porto mesos seguint els seus articles. Són curts i, amb la veu imaginada dun personatge, sacosten al conte. Són molt senzills, molt bons i, des del punt de vista progre, són bastant incorrectes. Quim Monzó