Lluís Calvo (Saragossa, 1963), és poeta, assagista i narrador. Llicenciat en geografia per la Universitat de Barcelona, en l’actualitat es dedica a la gestió cultural. Ha publicat quinze llibres de poesia, entre els quals Veïnatge dhores (1987), La llunyania (1993), Lestret de Bering (1997), Opus spicatum (2000), Omissió (2001), El buit i la medusa (2002), La tirania del discurs (2003), Andròmeda espiral (2005), Al Ras (2007), Última oda a Barcelona (2008), escrit conjuntament amb Jordi Valls, i Cent mil déus en un cau fosc (2008). Com a assagista ha publicat Les interpretacions (2006), obra que va suposar tot un revulsiu en el panorama del pensament i la reflexió en la nostra llengua. Igualment, ha publicat articles de critica i anàlisi literària en diversos reculls, estudis col•lectius i revistes com Caràcters, L’Espill i Reduccions. Ha publicat tres novel•les: Aconitum (1999), Electra i la carretera (2001) i L’expulsió del paradís (2004). La seva obra poètica ha estat destacada amb diversos premis, com ara l’Amadeu Oller, Martí i Pol, Miquel de Palol, Josep Maria López Picó, Ciutat de Palma-Joan Alcover, Maria Mercè Marçal, els Jocs Florals de Barcelona, el Rosa Leveroni i, recentment, el premi Octubre-Vicent Andrés Estellés. També, amb Pedro Valdeolmillos, ha conreat la poesia digital en xarxa, des del projecte internacional Epímone.