El títol complet d’aquesta obra, publicada per Mn. Antoni M. Alcover l’any 1901, és Diccionari de la llengua catalana. Lletra de convit que a tots els amics d’aquesta llengua envia Mossèn Antoni M. Alcover, Pre., Vicari General de Mallorca. Amb aquesta Lletra, que va esser distribuïda profusament per tot el país, es demanava la col·laboració de tothom per a la preparació del diccionari que havia concebut, que abraçava la llengua antiga i moderna, dialectal i literària, i que amb el nom de Diccionari Català-Valencià-Balear, va quedar completat més de seixanta anys més tard, trenta anys després de la mort de Mn. Alcover. En aquesta Lletra s’explica detalladament la forma de dur endavant el projecte, amb una completa divisió en seccions de les àrees de llenguatge, estructuració dels col·laboradors en secretariats i corresponsalies i amb models de les famoses cèdules que havien de permetre ordenar alfabèticament la informació recollida. El conjunt dóna idea de com va ser de minuciosa la preparació del Diccionari i explica en certa manera l’onada d’entusiasme que va despertar, que va valer a Mn. Alcover el sobrenom d’apòstol de la llengua catalana. La Lletra de convit va permetre la reunió d’un milenar llarg de col·laboradors i la replega de prop de quatre milions de cèdules lexicogràfiques, que foren la base sòlida que va permetre a Francesc de B. Moll la redacció del Diccionari.