La fragmentació dialectal del català, si bé manca del relleu daltres dominis, és un fet, sovint darrels antigues. Les contingències històriques, les condicions geogràfiques, els factors socials, lescolament dels anys i els segles, el reajustament intern dels sistemes han actuat de forces centrífugues, disgregadores, i la llengua, en el codi parlat sobretot, ens ha arribat discretament fragmentada en comunitats dialectals en les quals aquella es realitza de forma espontània i autèntica, tot reflectint-shi, com en un espill, la cultura popular acumulada segle rere segle. Els parlars catalans ofereix de forma planera, però sense abdicar el rigor científic, una síntesi de les característiques dels nostres dialectes, segons la bibliografia pertinent i la pròpia experiència, enfocada des dun angle sincrònic, però sense negligir una visió diacrònica.